dijous, 31 de desembre del 2015

La gran muralla china

Setmana 52, Joc 50

Diumenge en acabat de visitar un pessebre vivent vam fer un parell de jocs en parella. Entre d'altres van donar una altra oportunitat a La gran muralla china.


La gran muralla china és un joc de cartes on l'objectiu és construir una gran muralla. Està (o vas ser) publicat en castellà per Devir.


És un joc ràpid d'entendre amb certa interacció entre jugadors, però no acaba d'enganxar, i menys amb dos jugadors. Un de tants.


En resum, no us el recomano.



Tribus

Setmana 52, Joc 49 

Diumenge en acabat de visitar un pessebre vivent vam fer un parell de jocs en parella. Entre d'altres van donar una altra oportunitat a Tribus.

Tribus és un joc de control d'àrees amb un tauler modular. L'objectiu ser la millor tribu índia. Està (o va ser) publicat per Devir.

No ens ha enganxat, no és que sigui un mal joc, fins i tot diria que és un bon joc, però és un de tants, com ho demostra que per la xarxa gairebé no se'n parla.

En resum, oblidable.


Exploradores

Setmana 52, Joc 48

Diumenge en acabat de visitar un pessebre vivent vam fer un parell de jocs en parella. Entre d'altres uns Exploradores.


Exploradores és un joc de cartes que comparteix mecànica bàsica amb Keltis, fes escales de cartes. L'objectiu és fer expedicions arqueològiques i treure'n el màxim profit. Està publicat en castellà per Devir.

Un joc perfecte per dos, mecànica senzilla i addictiva. Partides ràpides i amenes. Fa anys que el tenim i sempre cau una partida o altre.

En resum, us el recomano.



Gloria a Roma

Setmana 52, Joc 47

Diumenge en acabat de visitar un pessebre vivent vam fer un parell de jocs en parella. Entre d'altres vam donar una altra oportunitat a Gloria a Roma.

Gloria a Roma és un joc de cartes on l'objectiu és reconstruir Roma i fer-ho millor que el teu rival. Està publicat en castellà per Homoludicus.

Gloria a Roma té una mecànica que resulta confusa, fins i tot intimidant tot primer. Això ha fet que ni jo ni la meva parella hi hàgim acabat d'entrar mai, i un cop aprés resulta ser un de tants, sense gaire gràcia, per mi, esclar.

En resum, no us el recomano.


Scrabble

Setmana 52, Joc 46

Dissabte, tot paint, vam provar un parell de jocs de taula en família. Entre altres vam fer un Scrabble.

Scrabble és el clàssic joc de fer paraules editat en català per Juegos Spear (Mattel).

L'Scrabble és un gran joc, però pel meu gust s'haurien de fer dos ajustaments a les regles: límit de temps per evitar la clàssica persona que barrina i barrina... i només acceptar les formes verbals no personals (o bé si només jugues amb gent del Principat les formes verbals "estàndard"). Es pot jugar amb nens sempre que els jugadors adults s'adeqüin el nivell de l'infant.

En resum, us el recomano.


dimarts, 29 de desembre del 2015

Diamantes

Setmana 52, Joc 45

Dissabte, tot paint, vam provar un parell de jocs de taula en família. Entre altres vam fer un Diamantes.

A Diamantes els jugadors són miners endinsant-se a les profunditats tot cercant joies. Està (o va ser) publicat en castellà per Devir.

És un joc molt senzill, només cal decidir si segueixes a la mina o te'n vas, per tant no dóna per fer moltes partides, però és d'aquests jocs que sempre acabes jugant-hi.

En resum, us el recomano.


dilluns, 28 de desembre del 2015

Póquer de bichos

Setmana 52, Joc 44

Després del dinar de Nadal vam provar de pair tot fent un parell de jocs. Un dels escollits va ser Póquer de bichos.

Póquer de bichos és un joc de cartes on l'objectiu és enganyar els altres per tal que el rival faci un pòquer i perdi. Està publicat en edició multilingüe (amb el català inclòs) per Devir.

El joc només consisteix en passar cartes i endevinar si et menteixen o et diuen la veritat. Per mi no té molta gràcia, però els nens semblen gaudir-ne.

En resum, només recomanat per a nens.




Carrera de tortugas

Setmana 52, Joc 43

Després del dinar de Nadal vam provar de pair tot fent un parell de jocs. Un dels escollits va ser Carrera de tortugas.

Carrera de tortugas és un joc pels menuts on l'objectiu és ser la primera tortuga a cruspir-se un enciam (la meta). Està publicat en castellà per Devir/Homoludicus.

Es tracta d'una cursa molt senzilla on la qüestió és saber-se guardar les cartes bones pel final, però el fet que no sàpigues segur quina és la tortuga dels altres i que a més puguin pujar a l'esquena unes de les altres hi afegeix estratègia i diversió, amb el que resulta divertit tant per grans com per petits.

En resum, us el recomano.



dilluns, 21 de desembre del 2015

Keltis

Setmana 51, Joc 42

Aquest diumenge mentre les nenes estaven entretingudes jugant soles, nosaltres vam provar de jugar al Keltis en parella.

Keltis és un joc de cartes/tauler, l'objectiu és fer una escala del mateix pal per tal d'anar progressant per un camí de pedres amb diferents premis. Està (o estava) editat en castellà per Devir.

Keltis és un joc senzill, on cal saber (i tenir sort) quan arriscar-te a tirar una les cartes o quan aguantar. És un d'aquells jocs que amb poca cosa enganxa i promet hores de diversió. Tot i que en dos funciona bé, per mi té més gràcia jugar-lo amb quatre. L'única critica és que un joc amb poca interacció amb els altres, més enllà de mirar de no descartar cartes que els puguin ser útils.

En resum, us el recomano.



Mamma mia

Setmana 51, Joc 41

Dilluns passat, mentre una nena feia deures, l'altra va voler fer quatre partides de jocs de taula. Entre d'altres vam jugar a Mamma mia.

Mamma mia és un joc de cartes, l'objectiu és fer pizzes amb els ingredients que van sortir. Està publicat en castellà per Devir/Homulucus.

Mamma mia és un joc simpàtic, però no passa de ser un joc de memòria sense gaire res més. Amb nens és divertit, però si hi busques alguna cosa més, no la trobaràs.

En resum, només recomanat amb mainada. 


Torre de llistons

Setmana 51, Joc 40

Dilluns passat, mentre una nena feia deures, l'altra va voler quatre partides de jocs de taula. Entre d'altres vam jugar a la Torre de llistons.

La Torre de llistons, torre de fusta o Jenga és clàssic joc d'habilitat. L'objectiu és anar traient peces de fusta de la torre i tornar-les a posar a sobre, de tal manera que la torre cada vegada és més alta i prima. Múltiples companyies venen el joc. La meva edició conté instruccions en català està feta de fusta de comerç just i va ser editada (ja no es ven) per Londji.

És un joc senzill, ràpid i divertit, no pas per jugar-hi molta estona, amb un parell de partides ja fas, però sempre acaba tornant a sortir a taula. És un d'aquells clàssics que no pot faltar a cap ludoteca.

En resum, us el recomano.





dimecres, 16 de desembre del 2015

Dobble

Setmana 50, Joc 39

Un dels regals d'aniversari de la meva filla gran va ser el Dobble, que vam córrer a provar.

Dobble és un joc de cartes amb 5 minijocs de rapidesa visual. El joc és independent d'idioma, es ven en una capsa en castellà amb instruccions multilingüe, amb el català inclòs (tota una sorpresa, ja que no ho posa enlloc). Està publicat per Asmodee.

Dobble és un joc senzill de cartes amb partides que poden durar dos minuts, una revisió del clàssic "ràpid" que molts hem jugat amb qualsevol baralla. Ràpid i divertit per jugar amb nens. Això sí, estigues preparat per perdre, que la mainada més córrer, vola!

En resum, us el recomano!



dilluns, 14 de desembre del 2015

Pandemic Legacy

Setmana 49, Joc 38

He encetat un nou grup de joc per quedar un cop al mes amb la intenció de fer tota la campanya de Pandemic Legacy.

Pandemic Legacy és un joc de tauler, un nou gir al Pandemic clàssic fent que cada partida tingui conseqüències en la següent formant un campanya de 12 mesos. Està publicat en castellà per Devir.

Per mi Pandemic és el joc col·laboratiu per excel·lència i amb la versió Legacy se li dóna més vida generant noves opcions i fent les partides una mica més diverses. Molta gent critica que el joc es faci malbé quan el jugues (cal enganxar adhesius, trencar alguna carta...), però si tens intenció de fer tota la campanya fareu un mínim de 15 partides, més econòmic que anar al 7 cops al cinema.

En resum, us el recomano!




dimecres, 14 d’octubre del 2015

Etern estiu

Setmana 40, Joc 37

En una pausa per baixa temporal d'un jugador en la campanya del Anillo Único vam aprofitar per fer un parell de sessions d'Etern Estiu.

Etern Estiu és un joc de rol postapocalíptic on els jugadors interpreten vaivers, rodamons malmesos psicològicament que són els únics capaços de sobreviure a l'exterior. És un joc de mecàniques senzilles que se centra en el trauma dels personatges. Està publicat en català per Maqui Edicions.

Es tracta d'un petit gran joc, que es gaudeix no només jugant-hi, sinó també amb la lectura, així que val la pena tenir-lo com a joc de rol o com a llibre inspirador.

En resum, us el recomano!




dimecres, 30 de setembre del 2015

El señor de los anillos - Viaje a Mordor

Setmana 38, Joc 36

Ara fa deu dies vaig anar a Via Lúdica per provar uns quants joc, entre altres "El señor de los anillos - Viaje a Mordor".

El señor de los anillos - Viaje a Mordor és un joc de daus on cada jugador intentarà que el seu hobbit sigui el primer a arribar a Mordor. Està publicat en castellà per Devir.

Es tracta d'un joc ràpid sense gaire interacció ni de fet gaires decisions a prendre més enllà de tirar daus. Per mi li falta gràcia i rejugabilitat.

En resum, no us el recomano.



dilluns, 28 de setembre del 2015

Un imperio en 8 minutos

Setmana 38, Joc 35

Ara fa deu dies vaig anar a Via Lúdica per provar uns quants joc, entre altres Un imperio en 8 minutos.

Un imperio en 8 minutos és un joc de control d'àrees (com molts eurogames) de curta durada. Està publicat en castellà per Devir.

El joc em va fer la sensació de ser un Risk ràpid, sense haver d'invertir una tarda et dóna una experiència de joc semblant. Em va semblar un joc més que correcte, divertit i perfecte per quan tens un quart d'hora perdut.

En resum, us el recomano!


dijous, 24 de setembre del 2015

Firefly

Setmana 38, Joc 34

Baixes d'última hora van impedir la nostra sessió rolera dels dijous, però vam per aprofitar provar el Firefly.

Firefly és un joc temàtic que busca emular l'ambient de la sèrie de culte de televisió Firefly. L'objectiu de cada jugador és completar diverses missions, però per fer-ho caldrà aconseguir equipament i tripulació. Està publicat en castellà per Devir.

Per mi l'objectiu d'un joc temàtic, a part de la mecànica en sí, és que aconsegueixi transportar-te a l'ambientació i val dir que Firefly ho aconsegueix i resulta divertit també per a gent que no conegui la sèrie. Com a molts temàtics la clau està en la diversitat de cartes, que fan que el joc no cansi. L'únic que se li pot criticar és que la interacció entre els jugadors és baixa, és podria dir que cadascú juga sol per intentar acabar les seves missions com abans millor, però el joc resulta divertit, que és el que importa.

En resum, us el recomano!


dijous, 17 de setembre del 2015

Inkognito

Setmana 36, Joc 33

Ara fa unes setmanes vam quedar a Via Lúdica per parlar de la nova temporada matinal de jocs de rol, i vam aprofitar per provar alguns jocs de taula, entre d'altres l'Inkognito.

Inkognito és un joc de de deducció, l'objectiu és acomplir un missió juntament amb el teu company espia. Però per fer-ho primer has de descobrir qui és el teu company. Està publicat en català per Devir.

El joc resulta un xic confús, els moviments de les peces per Venècia no semblen tenir gaire importància i tot plegat es limita a anar preguntant als altres jugadors fins que un dedueix el que passa. A més pots estar una bona estona sense fer res mentre no t'arriba el torn i els altres jugadors es pregunten entre sí. Per mi avorrit i molt car pel que ofereix.

En resum, no us el recomano.


dijous, 27 d’agost del 2015

Love Letter

Setmana ?, Joc 32

Abans de l'estiu vaig poder provar el Love Letter a Via Lúdica, i la setmana passada vaig fer-ne una prova amb la família.

Love Letter és un joc de cartes de deducció i atzar. L'objectiu del joc és fer arribar penyores d'amor a la princesa (o sigui quedar-se la carta més alta possible). Està publicat en català per Devir/Homolúdicus.

Quan va ser publicat el joc va ser tot un fenomen, el joc que tothom jugava i a tothom agradava. En aquell moment el vaig provar i vaig arrufar el nas. Al cap d'un parell d'anys el van publicar en català i vaig decidir comprar-lo, més que res per donar suport a la iniciativa. Des de llavors he intentat jugar diverses vegades amb diversa gent i sempre m'ha semblat un joc avorrit i molt atzarós.  Un joc senzill sense gràcia més enllà del component social i només "jugable" a 4.

En resum, no us el recomano.


diumenge, 9 d’agost del 2015

L'escala embruixada

Setmana 32, Joc 31

Mentre esperàvem que la meva dona sortís de la perruqueria, vaig anar amb les criatures a la biblioteca provincial de Girona i, ves per on, resulta que tenen alguns jocs de taula per provar. El triat va ser L'escala embruixada.

L'escala embruixada és un joc de persecució (com l'oca o el parxís) on l'objectiu és arribar el primer a la meta. Està publicat en edició multilingüe (català inclòs) per Devir.

A mesura que avanci el joc les peces de cadascú s'aniran tapant amb un fantasma i totes semblaran iguals de tal manera que has de recordar quina és la teva per poder guanyar. El joc no té cap mena de gràcia, ja que és molt difícil que t'arribis a confondre, i només pot arribar a ser divertit si tres o quatre nens (petits) hi juguen sols.

En resum, no us el recomano.


dimecres, 29 de juliol del 2015

Carcassonne

Setmana 31, Joc 30

Després del jocs cthuloides del dilluns vam fer un Carcassonne, que un de la taula no havia provat mai.

Carcassonne és un joc (o el joc) de col·locar peces, on els jugadors intentaran puntuar camins, ciutats i zones d'influència. El joc està publicat en català per Devir.

Carcassone és un clàssic i per alguna cosa serà, partides ràpides, fàcil d'aprendre i agrada a tothom, a grans i petits. El joc disposa de múltiples ampliacions (cap en català).

En resum, totalment recomanable!


dimarts, 28 de juliol del 2015

Wake up, Cthulhu!

Setmana 31, Joc 29

Aquest dilluns vaig anar a Via Lúdica per provar uns jocs cthuloides amb en Cesar. Un dels provats va ser Wake up, Cthulhu!

Wake up, Cthulhu! és un joc de cartes on diversos sectaris competiran per intentar ser els primers a invocar a Cthulhu. El joc està publicat per GDM Games en edició multilingüe (amb el català inclòs).

El joc consisteix en posar i treure cubs en funció dels conjurs que vagin apareixen a la taula i puguis comprar. És un joc de partides ràpides (un cop superat l'escull d'entendre les regles), no és un mal joc, però per mi l'hi falta aquell punt que faci que enganxi.

En resum, només recomanable per Cthulhu addictes.


dimarts, 21 de juliol del 2015

Cartcassone

Setmana 30, Joc 28

Ahir vam trobar un moment per jugar amb les meves filles, el joc triat Cartcassone.

Cartcassone és un joc que agafa el tema de joc del Carcassone i el converteix en joc de cartes. Està publicat per en castellà per Devir.

Cartcassone per mi és un intent fallit, no és que sigui un mal joc, però és un joc que no enganxa, li falta gràcia, funciona millor amb tres o quatre jugadors, amb 5 és un caos, amb 2 un avorriment.

En resum, amb la de jocs que hi ha al mercat, no us el recomano.




dilluns, 20 de juliol del 2015

Laberint màgic

Setmana 29, Joc 27

Aquest diumenge, mentre uns feien migdiada els altres vam aprofitar per fer un Laberint màgic.

Laberint màgic és un joc de memòria i atzar que consisteix en recórrer un laberint cercant unes peces. Està publicat en edició multilingüe (amb el català inclòs) per Devir.

És un joc ideal quan tens mainada (i no tant mainada), s'aprèn molt fàcil, funciona amb qualsevol nombre de jugadors (entre 2 i 4), les partides són relativament ràpides i sol agradar sempre. A més els nens es poden construir el laberint, el que garanteix tenir-los entretinguts una estona més!

En resum, us el recomano!





divendres, 17 de juliol del 2015

1714: El cas dels catalans

Setmana 29, Joc 26

La manca d'efectius en la meva partida de rol habitual ha fet que donéssim una oportunitat al 1714: El cas dels catalans.

1714: El cas dels catalans és un joc de política i guerra on cada jugador porta un aliat en la guerra de successió. Està publicat en català per Devir.

A priori el joc semblaria un wargame, però no ho és pas, és un joc de politiqueix i puteig entre els aliats, que cadascú té els seus interessos i vol arribar en les millors condicions al final de la guerra. El joc té un gran rigor històric, però el fet que necessiti un parell de partides per agafar-li el truc i que les regles generen un parell o tres de dubtes, fan que no sigui apta per neòfits. El joc amb menys de cinc jugadors funciona, però és molt millor jugar-hi amb cinc.

En resum, us el recomano només si sou amants del jocs històrics.





dimecres, 17 de juny del 2015

Rescate

Setmana 24, Joc 25

Després d'un parell de partides que per circumstàncies diverses havia deixat a mitges, el dilluns de la setmana passada vaig poder acabar una partida de Rescate.

Rescate és un joc col·laboratiu on diversos bombers malden per rescatar gent d'un edifici en flames. Està publicat en castellà per Devir.

Rescate és un joc que sol agradar a tothom, tanmateix a mi m'avorreix un xic, els torns són molt curts i et fa la sensació d'estar més estona tirant daus a veure on surt el foc que no jugant de bomber. D'altra banda el joc està ben compensat i resulta divertit si agafes un personatge capaç de moure's més que els altres.

En resum, recomanat amb la boca petita.




divendres, 5 de juny del 2015

Middle-Earth Quest

Setmana ?, Joc 24

Fa unes setmanes vaig tenir l'oportunitat de jugar a Middle-Earth Quest, però com que em vaig oblidar de fer fotos no hi havia pensat més.

Middle-Earth Quest és un joc d'aventura a la Terra Mitja, on diversos jugadors intenten sobreviure a les dolenteries de Sauron, que el juga un altre jugador. Està publicat en castellà per Devir, però ara mateix crec que està descatalogat.

Jo només l'he jugat per la banda dels bons, vaig perdre estrepitosament (per mala sort, crec). Aquesta mena de jocs em porten sentiments confrontats, per una banda són divertits de jugar, però la temàtica i l'estil fan que s'acostin a un joc de rol, que per mi són molt més divertits encara. O sigui, són perfectes per quan pel que sigui no fas prou gent per la teva sessió rolera habitual i has de tirar de jocs de taula o per aquella gent que els jocs de rol els tiren enrere, però volen viure aventures.

En resum, us el recomano.




dijous, 28 de maig del 2015

Machi Koro

Setmana 22, Joc 23

Aquest dimecres vaig passar per Via Lúdica a jugar a unes quants jocs de taula. Tot primer vam fer un Machi Koro.

Machi Koro és un joc de cartes on l'objectiu és aconseguir ser el primer a acabar una ciutat. Està publicat en castellà per Homoludicus/Devir.

Machi Koro és un d'aquells jocs senzills, la mecànica consisteix en tirar un dau i triar quina carta compres, però on cada partida evoluciona diferent, cosa que el fa apta tant per novells als jocs com per veterans. És divertit, relativament ràpid i per totes les edats.

En resum, us el recomano!




dimarts, 26 de maig del 2015

Sho

Setmana 21, Joc 22

Aquest diumenge aprofitant el bon dia vam decidir jugar amb la família al jardí. Com que feia vent i se'ns enduia les cartes, vam jugar a un joc més tradicional, el Sho.

Sho, és un joc de persecució (com el backgammon o el parxís) del Tibet, on s'hi juga amb fruïció. L'objectiu és dur totes les peces al final del circuit. El joc va ser publicat en edició multilingüe (inclòs en català) per Londji.

Es tracta d'un joc senzill d'atzar, on l'estratègia està en decidir quan acumular peces, és divertit i té la gràcia de ser un joc tradicional d'una cultura tant diferent a la nostra com és la tibetana.

En resum, us el recomano!


dilluns, 4 de maig del 2015

Relatos de los Hobbits

Setmana 16, Joc 21

Ara fa quinze dies vam trobar un moment a Via Lúdica per provar el Relatos de los Hobbits abans de jugar al Anillo Único.

Relatos de los Hobbits és un joc narratiu on cada jugador ha d'explicar una història a partir d'unes cartes, mentre la resta li posen entrebancs per tal que no l'acabi finalitzant amb èxit. El joc està publicat en castellà per Devir.

El joc té un baix component competitiu, ja que es tracta bàsicament d'improvisar un història, i el mètode d'interrupcions, tal com passa amb el mític Baron Munchausen, és només per afegir més pebre a la salsa. És divertit, si us agrada improvisar.

En resum, us el recomano!


diumenge, 19 d’abril del 2015

Sushi GO!

Setmana 15, Joc 20

L'últim dels jocs nous que vam provar ara fa 10 dies a Via Lúdica va ser el Sushi GO!

Sushi GO! és un joc de cartes lleuger on l'objectiu és combinar les diferents cartes de menjar (sashimi, tempura, nigiri...) per obtenir la major puntuació possible. El joc està editat en castellà per Devir.

La gràcia d'aquest joc és que les cartes van passant de mà en mà, de tal manera que tothom veu les cartes que hi ha, així que has de combinar estratègia i memòria per poder guanyar. És un joc fàcil d'aprendre i de partides ràpides, per tant ideal per jugar amb neòfits de tota edat i condició. No és un joc profund, però si divertit!

En resum, us el recomano!






dijous, 16 d’abril del 2015

Polilla Tramposa

Setmana 15, Joc 19

El dimecres de la setmana passada va estar carregat de petits jocs. Entre ells el Polilla Tramposa.

Polilla Tramposa és un joc de cartes de la sèrie Bichos. L'objectiu del joc és quedar-se sense cartes, però amb la particularitat que es poden fer trampes (si no t'enxampa el vigilant, esclar). Està publicat per Devir en una edició multilingüe (en català inclòs).

Aquest és un d'aquells jocs que es qualifiquen com a party games, jocs on la mecànica és el menys important i que ressalten pel seu component social. En aquest cas la gràcia està que tots els jugadors menys un poden (i han de) fer trampes, tirant cartes a terra, posant-ne més d'una, etc. El joc té la seva gràcia i pot funcionar amb gent de tota edat.

En resum, us el recomano.



dimarts, 14 d’abril del 2015

Coloretto

Setmana 15, Joc 18

El proppassat dimecres no vam fer quòrum per fer la nostra sessió rolera a Via Lúdica, així que vam aprofitar per jugar a uns quants jocs de taula. Entre d'altres al Coloretto.  

Coloretto és un joc de cartes dels anomenats fillers (jocs de durada curta) on l'objectiu és fer famílies de colors. El joc està publicat en castellà per Homoludicus.

Tinc aquest joc a casa de fa anys, d'abans que hi hagués la versió traduïda i cal dir que sempre ha funcionat molt bé. S'aprèn en un plis, té una estratègia subtil i funciona bé amb gent de tota edat i condició. No és un joc que desperti passions, però sempre ve de gust jugar-hi.

En resum, us el recomano!


dijous, 9 d’abril del 2015

Las Leyendas De Andor

Setmana 15, Joc 17

Aquest dimecres no vam fer quòrum per fer la nostra sessió rolera a Via Lúdica, així que vam aprofitar per jugar a uns quants jocs de taula. Entre d'altres a Las leyendas de Andor.

Las leyendas de Andor és un joc de taula cooperatiu. Cadascú porta un heroi amb l'objectiu de salvar el regne d'Andor a través de diverses missions. El joc està publicat en castellà per Devir.

Leyendas de Andor és un joc curiós, tot primer sembla un mata-mata, però en realitat és un trencaclosques. Per poder-se'n sortir cal bona planificació i un xic de sort amb les tirades de dau, o sigui que dóna allò que se li demana a un cooperatiu, que mantingui la tensió i que sigui complicat de guanyar. El joc només disposa de cinc missions, però n'hi ha més penjades per allargar-lo.

En resum, us el recomano!



 


dimarts, 7 d’abril del 2015

Dominion

Setmana 14, Joc 16

Aquests dies de Setmana Santa hem aprofitat per recuperar les sessions lúdiques amb la meva dona, amb el Dominion.

Dominion és un joc de cartes de construcció de baralles, un gènere que es pot dir que va néixer amb aquest joc. La idea és que cada jugador pot comprar cartes d'un ventall divers, que poden fer diferents coses, de tal manera cadascú es fa la seva baralla personal, la seva estratègia. El joc està publicat en castellà per Devir i disposa de moltes ampliacions.

Dominion és un gran joc, sens dubte, funciona bé amb qualsevol nombre de jugadors (de 2 a 4), és fàcil d'aprendre, però a mesura que hi jugues vas descobrint noves estratègies gràcies a que disposa de múltiples de cartes. Divertit, ràpid, interessant, rejugable... només se li pot trobar un però, la interacció entre els jugadors és molt baixa, es pot dir que jugues sol, el que pot molestar a algun tipus de jugador.

En resum, un gran joc que us el recomano de totes totes.


dijous, 19 de març del 2015

El desert prohibit

Setmana 12, Joc 15

Ahir després de compartir un dinar per celebrar la nova situació laboral d'un company, vam aprofitar la sobretaula jugar a El desert prohibit.

El desert prohibit és un joc de cooperatiu on els jugadors són un equip d'arqueologia que té un accident al mig del desert i ha de buscar les peces d'un artefacte per poder escapar-ne. La mecànica bàsica és la mateixa del Pandemia i de l'Illa Prohibida. El joc està publicat en català per Devir.

La gràcia dels jocs cooperatius és que siguin emocionants, o bé per allò que està passant sigui divertit, o bé perquè l'opció de perdre o guanyar estigui sempre present. En aquest cas, la cosa queda a mitges, és emocionant, però podria ser-ho més i és que tinc com a referència el Pandemia amb la mateixa mecànica bàsica. El joc té un parell de detalls que el fan divertit, la sorra que es va acumulant, el moviment de les dunes...

En resum, us el recomano, sobretot com a joc familiar.


dimarts, 17 de març del 2015

Un cèntim pels meus pensaments

Setmana 11, Joc 14

Dissabte en el marc del Tast de Rol, vaig poder gaudir d'una partida d'Un cèntim pels meus pensaments. 

Un cèntim pels meus pensaments és un joc narratiu, un joc de rol sense director de joc on el principal propòsit és explicar una història. En aquest cas són gent que ha perdut la memòria i que mitjançant un tractament experimental s'ajuden els uns als altres a recuperar els records. El joc està publicat en català per Maqui Edicions.

Un cèntim necessita que els jugadors estiguin una mica més connectats que en altra mena de jocs, ja que exigeix que els jugadors improvisin, però resulta altament gratificant i un cop t'hi poses sorprenentment fàcil. La ment perversa dels jugadors fa que les coses sempre es compliquin, el que genera històries divertides. Pels més "friquis" hi ha diversos escenaris (d'espies, cthuloide, ciència ficció...) que poden allargar el joc proporcionant-hi nous reptes. Un gran joc amb un preu petit.

En resum, us el recomano d'allò més!


divendres, 6 de març del 2015

Steam States

Setmana 10, Joc 13

Ahir tancant el Menú de Lletres de les biblioteques de Girona dedicat al retrofuturisme vaig tenir l'oportunitat de provar l'Steam States.

Steam States és un joc de rol Steampunk. El joc parteix del supòsit, què passaria si un món medieval fantàstic evolucionés tecnològicament fins a l'era del vapor? Així doncs tenim una ambientació amb gàngsters i el salvatge oest, combinat amb elfs, nans, mitgerols i màgia. Està escrit per dos catalans i publicat per Edge.

El joc de rol té una presentació impecable, bones il·lustracions, una maquetació maca, mapa a color i tot de detalls que fan que entri pels ulls. L'ambientació, tot i que el plantejament és interessant, no m'acaba de fer el pes, però té molt punts perquè agradi molt. Tanmateix el sistema, per mi, no acompanya gens, és un sistema tradicional però excessivament pesat, sense que aquesta sobrecomplicació aporti res en joc.

En resum, un bon producte, però no us el recomano (llevat que el compreu per l'ambientació)


dimarts, 3 de març del 2015

Cargolino Valentino

Setmana 9, Joc 12

Divendres passat vam trobar un moment per jugar amb les meves filles. El joc triat va ser Cargolino Valentino.

Cargolino Valentino és un joc autoeditat pel seu autor, en una edició multilingüe (inclou el català). L'objectiu del joc és fer una cursa de cargols i per tant ser l'últim d'arribar.

La mecànica és molt senzilla, amb uns daus de colors pots moure els cargols, ja siguin del mateix color o perquè estiguin en una casella d'aquell color. És un joc senzill, però simpàtic, com una mena d'oca a un xic d'estratègia. Pels petits és divertit, pels grans li falta profunditat.

En resum, recomanable si tens mainada.




dimecres, 25 de febrer del 2015

Castellers

Setmana 8, Joc 11

Aquest dissabte mentre el pollastre feia xup xup al forn vaig fer un parell de partides amb les meves filles. El joc triat fou Castellers.

A Castellers l'objectiu és fer 3 castells amb colles diferents i com a la vida real, com més gros el castell millor. El joc està publicat en una edició multilingüe (inclou el català) per Devir. Ara mateix està descatalogat.

El joc parteix de la mecànica bàsica del Lost Cities (Exploradores), en aquest cas en comptes de cartes de colors i nombres, tenim castellers de diferents colles i mides. Els castellers de fusta són molt divertits i la mainada s'hi entreté molt, però tot i ser un bon joc, amb tots els ingredients per fer-lo molt atractiu, no enganxa i no demana tornar-hi a jugar.

En resum, una bona proposta, però no us el recomano.


dimarts, 17 de febrer del 2015

Café Race

Setmana 7, Joc 10

Aquest dissabte abans de sopar vam trobar un moment per jugar en família. El joc escollit va ser Café Race.

Café Race és un joc dels considerats lleugers. En aquest cas tenim uns oficinistes que decideixen fer una cursa baixant les escales des de la màquina de cafè fins a les taules. La qüestió és no només arribar primer, sinó vessar com menys cafè millor. Està publicat en edició multilingüe (inclou el català) per Homoludicus.

És un joc sense pretensions que només té gràcia si hi ha molta gent jugant-hi, el que afavoreix els embussos. No és un mal joc, per fer-hi un parell de partides està bé, però és probable que llavors quedi aparcat a la lleixa molt de temps, en favor d'altres jocs casuals més rejugables.

En resum, no està malament, però no us el recomano.


dijous, 12 de febrer del 2015

Boletaires

Setmana 6, Joc 9

Aquest dissabte vam trobar un moment amb la dona per provar el Boletaires, que els reis, molt amablement, van deixar al nostre menjador. 

Boletaires és un joc de cartes per a 2 jugadors on competeixes per qui troba els millors bolets i en fa els plats més suculents. El joc està publicat en català per Homoludicus.


El joc m'ha recordat el concepte mecànic de Lost Cities (Exploradores), el que és bo, perquè és un joc que hem gaudit molt amb la meva dona, però més complert. La idea a Boletaires és saber quins bolets collir, quins descartar i quan fer-ho. A més, si et fixes amb les cartes que el contrari agafa, pots putejar-lo prenent-li un bolet imprescindible. Divertit i de partides ràpides, segur que ets incapaç de jugar-ne una de sola!

En resum, us el recomano d'allò més!

divendres, 6 de febrer del 2015

Kingsport festival

Setmana 6, Joc 8

Una passa de grip va impedir que ahir féssim la nostra sessió habitual de rol. Però en una emergència lúdica sempre es pot comptar amb en Tristan de Susurros desde la Oscuridad que ens va portar el Kingsport Festival.

Kingsport Festival és un joc de tauler que combina la gestió de recursos amb l'atzar, es tracta d'una versió del Kingsburg amb els mites de Cthulhu de Lovecraft. Els jugadors són sectaris que competeixen per invocar primigenis i evitar que els investigadors els putegin. El joc està publicat en castellà per Devir.

El joc m'ha deixat sentiments contraposats, ja que em fa l'efecte que no acontentarà a ningú. Per la vessant més Cthuloide li trobo a faltar alguns detalls d'edició que el facin més atractiu (textos a les cartes, el nom de les localitzacions, el nom dels primigenis per davant, etc.) Per la vessant lúdica l'atzar fa que els més avesats als jocs trobin que és difícil pensar estratègies. Critiques a part, el més important és que és divertit! Sempre tens coses a fer i es pot guanyar de diverses maneres.

En resum, us el recomano! (amb la boca petita, això sí)



divendres, 30 de gener del 2015

Ricochet Robots

Setmana 5, Joc 7

Ahir mentre esperàvem un dels companys per poder començar la nostra partida de rol habitual vam fer una partida de Ricochet Robots.

Ricochet Robots és un joc dels coneguts com a abstractes (d'aquells on no hi ha una temàtica clara i on no hi ha atzar, com ara els escacs o les dames). En el joc trobem uns robots que es mouen per un magatzem amb diferents parets, els jugadors han de competir per trobar el camí més curt per fer-ne arribar un al seu objectiu. El joc és pot jugar en solitari, com si fos un trencaclosques i el límit de jugadors és els que càpiguen en una taula. Està publicat en castellà per Devir, el podeu trobar en botiges especialitzades.

Aquest és un d'aquells jocs on l'experiència és un grau i la capacitat de visualització de la jugada un altra grau. Al principi em va deixar la sensació de ser un inútil, per sort després vaig poder rascar-ne alguna. En tot cas en vaig sortir matxacat, i no en vaig sortir humiliat per la benevolència del company més experimentat que ens deixava un parell de segons de marge per pensar la jugada. Tal com passa amb molts abstractes, és important que tots els jugadors tinguin un nivell similar, sinó un no té cap repte i l'altre cap possibilitat. De tota manera és divertit un cop veus com funciona.


En resum, us el recomano, si sou amants de barrinar!


divendres, 23 de gener del 2015

Sombras sobre Londres

Setmana 4, Joc 6

Com us deia, el proppassat dimecres vam fer una pausa a la nostra campanya de rol per fer uns quants lúdics. Entre d'altres vam provar el Sombras sobre Londres.

Sombras sobre Londres és un joc de tauler de deducció sobre els assassinats de Jack l'esbudellador. Un jugador porta a Jack i els altres els policies que el volen detenir. El joc està publicat per Devir, tot i que en aquests moments està esgotat, si busqueu un xic se'n pot trobar alguna còpia a moltes botigues.

Vam jugar a la versió bàsica sense regles opcionals, el que no ho fa pas menys divertit. El joc és ben senzill, en Jack torna al seu cau després d'haver mort una prostituta i els policies han de provar de descobrir per on passat i així al cap d'alguns assassinats ser capaços de descobrir on s'amaga. És un joc diferent, que marca un estil propi, i el més importat, és divertit tant fent de Jack com de policia. Pels interessats en la història, el joc està perfectament documentat i és fidel als fets.

En resum, us el recomano!


dijous, 22 de gener del 2015

King of Tokyo

Setmana 4, Joc 5

Aquest dimecres matí vam fer una pausa a la campanya del Anillo Único per fer una lúdics. Entre d'altres jocs vam fer un King of Tokyo.

King of Tokyo és un joc de taula d'aquest considerats lleugers. Els jugadors són monstres gegants lluitant entre si per conquerir Tokyo. Està publicat en castellà per Homoludicus i disposa de diverses ampliacions. El podeu trobar en botigues especialitzades.

És un joc sense pretensions, sense una gran estratègia (gairebé l'únic que has de decidir és si vols entrar o sortir de la ciutat), però divertit, que és el més important. Els múltiples poders a comprar fan que s'obrin diferents possibilitats en diferents partides i en garanteixen la rejugabilitat. L'únic però que li trobo és que de vegades les partides es poden allargar innecessàriament. Res greu.

En resum, us el recomano!


dilluns, 19 de gener del 2015

Pandemia

Setmana 3, Joc 4

Aquest diumenge vaig quedar amb Tristan Oberon i un parell de persones més per fer una sessió de lúdics. Entre d'altres jocs vam fer un parell de partides a Pandemia.

Pandemia és un joc de taula cooperatiu, d'aquests on tots els jugadors treballen en comú per guanyar al joc. En aquest cas els jugadors són membres d'un equip de contenció que ha de salvar el planeta de diferents malalties que poden acabar amb l'humanitat. Està publicat en castellà per Homoludicus, en anglès el joc disposa de diverses expansions, de les que, per ara, n'hi ha una en castellà. El podeu trobar en botigues especialitzades.

Per mi es tracta d'un dels grans jocs cooperatius que hi ha, el fet d'haver de tenir controlats els principals focus d'infecció anant d'una banda a l'altra del planeta mentre intentes trobar la cura fa que no puguis parar quiet en cap moment i que es mantingui la tensió. Entre que el joc es pot modular en diferents nivells de dificultat i que hi ha diversos personatges ha triar, el fa molt rejugable i proporciona hores de diversió.

En resum, us el recomano de totes, totes.


divendres, 16 de gener del 2015

El Señor de los Anillos

Setmana 3, Joc 3

El dimecres passat després de la sessió del Anillo Único ens va sobrar una estoneta que vam aprofitar per jugar a El Señor de los Anillos, com veieu la cosa anava de Tolkien.

El Señor de los Anillos és un joc de taula cooperatiu, d'aquests on tots els jugadors treballen en comú per guanyar al joc. En aquest cas els jugadors són els valerosos hobbits que han de portar l'anell fins a Mordor i destruir-lo. El joc pretén ser fidel als fets dels llibres, amb diferents encontres que s'han de superar (Moria, el cau de l'aranya, Mordor...) abans Sauron no et descobreixi, alhora que ha de fer sacrificis a aquesta fidelitat per tal de dotar-lo d'opcions lúdiques. El joc està publicat per Devir i el podeu trobar fàcilment a moltes botigues de jocs i de joguines.

Com tot, és qüestió de gustos, però per mi es tracta d'un joc fallit en tots els sentits, per aquells més primmirats amb l'ambientació que l'anell passi de mà en mà (contradient el llibres) o que Aragorn només sigui una carta molt semblant a la resta de cartes anònims no té sentit. D'altra banda el que es demana als jocs de taula és que els jugadors puguin prendre decisions que els condueixin a la victòria o a la derrota, en aquest cas la sensació que deixa és que gairebé tot queda en mans de l'atzar.

En resum, no us el recomano, només per gent aficionada a Tolkien. 




dijous, 15 de gener del 2015

El Anillo Único

Setmana 3, Joc 2

Ahir vam reprendre la campanya matinal del Anillo Único que fem dos o tres cops al mes a Via Lúdica. En aquesta sessió vam acabar d'explorar l'antic camí del Bosc Negre i vam arribar a terres dels homes del bosc.

El Anillo Único, com es dedueix pel nom, és un joc de rol situat a la Terra Mitjana de l'imaginari de Tolkien, autor de la trilogia del Senyor dels Anells, molt conegut arran de les pel·lícules. En concret el joc se situa entre allò esdevingut en el Hobbit i allò esdevingut en el Senyor dels Anells, amb personatges joves i inquiets disposats a viure aventures. És un joc relativament complex, amb mecàniques específiques no només pel combat (com sol se habitual en molts jocs de rol), sinó també pels viatges, per les presentacions socials i pels conceptes de corrupció i d'esperança, aspectes molt presents a l'obra de Tolkien i que aquí tenen un fidel reflex. El joc està publicat en castellà per Devir i el podeu trobar a botigues especialitzades.

Com tots els jocs sempre hi ha peròs, coses que a uns agradaran i a d'altres no. Tanmateix, el meu parer és que es tracta, de llarg, del millor joc de rol per jugar dins l'univers de Tolkien.

En resum, us el recomano!

divendres, 9 de gener del 2015

La llamada de Cthulhu

Setmana 2, Joc 1

Per encetar els meus encontres lúdics nostrats, res millor que un clàssic!

Aquest dimecres amb el meu grup de rol habitual vam acabar la "Cocollona" una aventura en tres sessions ambientada en la Girona de principis dels 30, i ho vam fer amb l'edició de La llamada de Cthulhu publicada per Joc Internacional en castellà fa més de 25 anys.

Pels (pocs) que no conegueu aquest joc, es tracta d'un joc de rol basat en l'obra literària de Lovecraft. Les partides solen girar al voltant de la investigació i els encontres amb criatures sobrenaturals, tot amanit dins els anys 20. El joc compta amb múltiples edicions i segueix gaudint d'una bona acceptació. Joc Internacional també va publicar-lo en català, i encara és trobable per ebay. Sinó també el podeu trobar en edicions més noves, en castellà, anglès, francès...


És un joc que, malgrat les mancances que al meu parer tenen els jocs de rol més clàssics, sempre m'ha agradat i encara que no vaig acabar de posar-me prou dins el paper del meu personatge, la partida va ser divertida i, cosa estranya en aquest joc, va acabar més que bé.


En resum, us el recomano!